El Mandala o Mándala.
Mandala és una paraula del sànscrit, una llengua procedent de la cultura Índia. En sànscrit hi ha escrita la primitiva llengua del budisme i les seves obres fonamentals. El significat literal de la paraula mandala de kalachakra, és “roda del temps”, “roda de la vida” o “cercle”. Un dibuix d’ un mandala és una figura circular o de formes concèntriques de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte al punt del centre. Un característica principal és la simetria respecte a un punt central que fa de director de tota la figura. Aquesta particularitat ha estat aprofitada com una metàfora simbòlica de l’ harmonia de l´ Univers. Tot és alhora diversitat i unitat; així mateix la manifestació més important és el punt unitari fonamental inicial que dirigeix tota la creació del Cosmos. El món i moltes figures que ens troben a la naturalesa són esfèriques o circulars i han tingut el seu origen en un punt diminut (espores, pol·len, cèl·lules,...), són unitat inicial (punt) i diversitat posterior (forma). Aquestes relacions amb la natura i l’ Univers s’han derivat a una mística. Els mandales com a símbols de tota la manifestació del Univers són utilitzats per a la comtemplació, la concentració, la meditació, l´ autoconeixement, i la relaxació; a més a més són una font important d´ estètica. Les religions els han utilitzats per a la reflexió sobre la divinitat unitària de Déu, i la diversitat del món i les seves criatures. També és una base per a la meditació i l´ autoconeixement, perquè pintar un mandala informa del nostre estat d’ ànim. A l’art, els mandales estan presents en la plàstica i temples budistes. A l’Europa medieval es van utilitzar les rosasses, les obertures circulars de vidrieres de colors de les esglésies i catedrals romàniques i gòtiques; i en el món occidental també és assimilat per la plàstica de les avantguardes.
Mandales dibuixats en paper per alumnes.
Departament de Visual i Plàstica.
